Despedida

Aquest és l'últim post que faig, almenys d'aquest blog, qui sap, potser més endavant me'n crearé un altre, però ara per ara ho dubto molt.

Bé espero que hagueu trobat coses interessants i curioses en aquest blog i que s'hagin entès bé.

Tanco la paradeta.

Gmail i els seus anuncis

Avui us parlaré dels anuncis de google que surten al gmail perquè és una cosa que em crida molt l'atenció.

Al principi mai em fixava què deien aquests anuncis perquè la meva vista, com la de molts usuaris, està entrenada per evitar els anuncis a les webs, i a part, perquè dubto que trobi alguna cosa que realment m'interessi, tot i que això no se sap mai. Però un bon dia m'hi vaig començar a fixar. És boníssim perquè sempre surten anuncis amb temes relacionats amb el contingut dels teus e-mails. Si últimament has estat enviant mails a companys de grup per parlar de crisi o de l'spot que s'ha de gravar i que has de demanar càmares a la uni i de pas, un mail que explica que ahir vas sortir i tens ressaca. A l'endemà (o al cap d'una estona) trobaràs anuncis de l'estil "tienes crisi? nosotros lo solucionamos" "caixa catalunya, pack anticrisi" o "cámaras en oferta" i fins i tot "resakil para la resaca". Imagino que tenen algun mètode de cerca per trobar paraules que utilitzis bastant en el contingut dels teus mails i els anuncis que hi surten puguin ser més del teu interès que d'altres, està molt ben pensat, però clar, com que només troben paraules i no saben de què són, és molt graciós estar enviant mails perquè has de quedar per fer el treball de comunicació de crisi i els anuncis dient-te que tenen la solució per les teves crisis personals.

Ara hauré d'interactuar amb els anuncis?

Últimament sento molt a parlar del futur de la publicitat i alguns parlen d'una suposada tv interactiva amb la tdt, on els usuaris o espectadors podran interactuar-hi. Això fa que em plantegi varies coses:

Per una banda, està molt bé, una bona idea, així la gent no serà simple espectadora, s'implicarà una mica més, es quedarà més amb el missatge i inclús pot arribar a ser divertit, com la sèrie aquella del Winky Dink and You, però,

no serà una mica emprenyador? vull dir, les primeres marques que ho facin seran genials, seran súper innovadores, molt guay i tal i tal, però en el moment que es facin molts anuncis interactius mirar la tv deixarà de ser allò de "no tinc ganes de fer res, vaig a mirar la tv una estona" perquè mirar la tv també requerirà fer feina (o almenys pensar una mica). Ja sé que els meus arguments sonen a "hola, sóc una gandula i per mi mirar la tv és passar l'estona", no és que sigui tan exagerat, però hem de reconeixer que moltes vegades la mirem per descansar una mica de totes les altres coses que estem fent (i ja sé que sóc molt friki, però a mi m'agrada mirar els anuncis, més que alguns dels programes de la tarda que competeixen per veure quin d'ells és pitjor), a mi em faria mandra engegar la tv i pensar "he d'interactuar amb els anuncis".

Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi

Llarga vida al tetris

Volia parlar de mailings avui però m'he trobat amb aquest vídeo, no té pèrdua:

Jo mateixa vaig ser adicat al tetris durant molt de temps i em va costar superar-ne la dependència però quan he vist aquest vídeo m'han tornat a agafar ganes de jugar-hi.

Es tracta d'un vídeo fet pe l'agència creativa NOTsoNOISY del projecte de Guillaume Reymond Game Over, aquest és el 4t vídeo d'aquest projecte, n'hi ha més, hi ha altres jocs com el pole position, space invaders i el pong, cap d'ells té pèrdua.

Crec que tothom ha jugat a aquests 4 jocs o almenys a algun d'ells (sinó és que ha tingut una infància molt dura) i aquest vídeo a part de ser graciós és un homenatge als primers jocs, pixelats, senzills i que eren tan o més entretinguts que els que fan ara, malgrat tinguin uns gràfics impecables, un argument o una banda sonora digne de rebre premis.

Ens tenen controlats

L'altre dia vaig sentir que si Google i Facebook ajuntaven els seus bancs de dades ho sabrien tot de nosaltres. Aquesta frase és aterradora de per si. Entenc que tenir una base de dades dels usuaris pot ser molt útil per moltes coses, entre elles, la publicitat: conèixer els targets amb nom i cognom permet ajustar molt més les accions de comunicació que no pas si es dirigeixen una massa abstracte sota el nom de "públic objectiu", però fins a quin punt cal que les empreses o les agències coneguin els nostres noms i cognoms? i no només això sinó que també saben els nostres gustos, les pàgines a internet que més visitem, l'edat i alguna cosa més (en el cas de facebook poden saber fins i tot el que estem fent en aquell moment).

No sé si estic gaire conforme amb aquesta tendència a buscar-ho TOT per tenir una BBDD complexa. L'altre dia em van trucar dient-me que sabien que estudiava publicitat i si volia fer un curs de photoshop a la seva empresa; no tinc ni idea de com sabien què estudio, però ho sabien i tampoc recordo haver-ho dit o haver-ho posat en alguna banda (excepte en el perfil del blog, però dubto que ho hagin tret d'aquí). Entenc que estem en el món de la comunicació, que la comunicació de per si és molt complexa i que tot el que se sàpiga dels consumidors benvingut sigui, però és ètic voler-ho saber tot? Hi ha un límit que frega la intimitat i la privacitat de les persones, no voldrem passar-nos, oi que no?

Els pop-ups ens ataquen!

L'altre dia mirava la tele i feien Futurama, feien un dels capítols que han repetit 3453523423 vegades. En el capítol els protagonistes anaven a internet i es trobaven amb tot d'anuncis i pop-ups que els atacaven i ells hi havien de lluitar per poder anar cap a les pàgines que volien visitar realment.

Aquesta sèrie està ambientada en el futur (evidentment no tot el que surt serà real ni molt menys), però segons la visió dels creadors de Futurama en el futur internet continuarà estant plagat d'anuncis i pop-ups intrusius i com ells, molta gent. Llavors jo vaig començar a pensar, mal senyal.

A vegades tinc la sensació que quan va sortir internet se'ns va brindar una oportunitat massa bona als que som del món de la publicitat (jo ja m'hi incloc tot i que encara que sóc estudiant), un mitjà nou a punt per explotar, amb possibilitats brutals de segmentació, que arriba a moltíssima gent, més barat que altres mitjans, etc. sembla que va ser tant bo que ens vam emocionar, es van començar a crear banners, pop-ups, anuncis, de tot, cridaners, interactius, amb colors, discrets, amb moviment... i això que per nosaltres era un divertimento per altres ha resultat ser intrusiu, semblem nens amb sabates noves.

La gent ja pensa que la publicitat és pesada, que molesta, que sempre està al mig i que et vol vendre la moto, i deixant-nos endur per l'emoció no contribuim a que pensin el contrari. O sigui que tot aquest rollo és és per dir-vos que si fem publi que la fem bé perquè sinó la gent ens agafa mania.

Moodle, eh?

És evident que el món avança i és evident que les tecnologies fan que el món avanci més ràpidament. Tot s'està modernitzant i se suposa que el canvi és per millorar, però: i si no millorem? les tecnologies estan en constant mutació, cada poc temps surten noves versions de programes, nous navegadors, noves maneres de gestionar informació, sembla que si no actualitzes estiguis en perill de mort.

La meva reflexió ve a partir de l'aula global de la nostra estimada UPF (reflexió o queixa, que cadascú ho entengui com vulgui). Ens han anat canviant cosetes, treient opcions a secretaria acadèmica... però el pitjor de tot ha sigut aquest any: han canviat una aula global que funcionava per posar un moodle que no tira.

El Moodle no tira, la majoria de professors no hi han pogut penjar res, no tenen les nostres llistes de noms (i ja portem 7 setmanes, aviat dites), no els funciona el correu i els alumnes no sabem com coi va tot plegat.

És evident que les coses s'han d'actualitzar, però s'han d'actualitzar si les millores funcionen! si una cosa no va, no va, i sincerament, penso que posar-ho simplement perquè "aquest programa és més nou" o "mola més" o "és que a l'altre uni ho tenen" no val la pena. Jo, personalment, vull que torni l'altre aula global, ens l'estimavem tal com era.

Un consell: les coses mal fetes es fan dues vegades, si s'ha de canviar alguna cosa, que sigui per bé, sinó ho haureu de tornar a canviar.

Dejemos todo lo demás para otro día

El pitjor que li pot passar a una campaña de marketing viral és que la gent no s'enteri que el vídeo que posen en circulació és un anunci. Un amic meu se'n va enterar aquesta setmana perquè jo li vaig dir, després de dos any encara creia que els hapiness eren un grup real.

Però deixant de banda els casos perduts com el meu amic que no estan al dia, el millor que li pot passar a una campanya de mk viral és que absolutament TOTHOM en parli, que tothom es passi els vídeos, que se'n facin versions, altres suports, etc. Us recordeu de la campanya de la MTV de Amo a Laura? com oblidar-la, oi? Jo crec que és un exemple claríssim d'una bona campanya viral, si aneu a youtube trobareu el vídeo, però també versions de l'estil Me peto a Laura, Amo a Laura Bush, versión guiñoles, etc. i fins i tot, mireu què he trobat per la xarxa:

EL DECÁLOGO DEL BUEN PADRE

1.- La televisión mal utilizada actúa en la mente juvenil como el agua en los gremlins. NUNCA le dejes ver MTV solo, y mucho menos a partir
de las 9 de la noche.

2.- Internet es un peligro, hay sencillos programas “asesores de contenidos”
que puedes instalar para vetar la web de la MTV y similares.

3.- Llena las paredes de su habitación de fotos familiares,
eso reforzará su sentimiento de familiaridad.

4.- Sorpréndele entrando en su cuarto cuando menos se lo espere. Entenderá que
en casa no hay nada que ocultar y que la clave de la convivencia es la confianza.

5.- Su vestuario forma parte de su forma de ser. Con mocasines y jersey
de canalé de cuello vuelto marcará tendencia entre los chicos de su edad.

6.- Si tienes más de un hijo de la misma edad, les gustará ir vestidos iguales.
¡Sus amigos les recocerán nada más verlos!

7.- Media hora al día de música sacra calmará sus hormonas adolescentes
y armonizará su espíritu.

8.- Fomenta los valores familiares: cuanto más tiempo pase escuchando
las historias del abuelo más valorará sus raíces.

9.- En su cumpleaños, hazle sentir especial, invita a todos sus amigos a tortitas
en casa. ¡Te los meterás en el bolsillo!

10.- Dedica un par de días de la semana a tomarle la lección, te será muy útil
para inculcarle hábitos de estudio, sobre todo en la universidad.
Si estudia fuera, hazlo por teléfono.

Això també va sortir arran de la campanya, és boníssim, jo m'he partit, sobretot perquè conec gent que estaria d'acord amb aquests normes.

Spam spam spam spam spam spam spam spam!

L'altre dia vaig anar al teatre a veure Spamalot (que si no l'heu vist, aneu-hi perquè és divertidíssima), és una obra de Monty Phyton dirigida pel Tricicle, va sobre el Rei Artur i a Camelot li diuen Spamalot perquè hi ha molt d'spam. A partir d'aquí vaig voler buscar l'origen d'aquesta paraula i la vaig trobar en un altre gag de Monty Phyton:

Spam és porc, vindria a ser algo com una mena de mortadela enllaunada completament fastigosa, es va crear als Estats Units i va ser un aliment típic de racionament en l'època de la Segona Guerra Mundial a Gran Bretanya.

Els Monty Phyton van massicar aquesta paraula com a una cosa que no agrada i que n'hi ha per tot arreu. Aquesta etiqueta de "algo que no agrada, que no és desitjat i que està per tot arreu" es va aplicar també als correus brossa o anuncis o informacions no desitjades, és a dir, el que actualment coneixem com a Spam.

Màgia en html

Començo a pensar que la màgia existeix, tothom coneixem els trucs de màgia i allò de les cartes que sempre l'encerten i que passen coses rares i que tot té un truc encara mai sapiguem quin és. Sé que tots fem cara de "ja sé com ho has feeet, t'he pillat, ja conec el teu truc" tot i que en realitat pensem "sé que has fet un truc amagat però no tinc ni punyetera idea de com ho has fet".

Doncs bé, hem pujat de nivell, mireu això:

http://www.youtube.com/watch?v=tbEei0I3kMQ

us juro que ho he fet 3 vegades, he pensat una de les cartes i després he triat una de les 6 que hi ha al revés i en els 3 casos l'ha encertat.

Digueu-me tonta, segur que hi ha truc (i probablement algun de vosaltres, informàtics frikis, el coneixeu però jo no), no aconsegueixo entendre com a través d'una pantalla l'encerten. Cara a cara encara, jo què sé, suposo que d'alguna manera ho poden encertat, però a través del youtube?

PD: aquest és el primer vídeo interactiu del youtube i s vas clicant et va portant per un munt de vídeos. 

Bebe más que papá noel

Publicitàriament parlant, internet s'està convertint en el mitjà del futur, em refereixo a que hi ha moltíssimes avantatges, preus més reduïts, major segmentació, és més fàcil de mesurar-ne l'eficàcia, etc. Però com tot, té els seus peròs i els seus contres.

Vull parlar-vos dels banners interactius, aquells que es basen en petits jocs que si guanyes entres a la pàgina oficial de la marca que s'anuncia. Molts d'aquests banners amb jocs són de companyies que es dediquen a oferir tons de mòbil, fons de pantalla i coses així, si fas bé el joc et pots descarregar un to de mòbil; però jo em pregunto si realment són eficaços.

Aquests banners solen ser atractius, amb molts colors i amb moviment de manera que capten molt més l'atenció de l'usuari, pel que jo he vist n'hi ha que has de matar 15 mosquits en menys d'un temps determinat, caçar ànecs, guanyar una cursa, fer que el teu pare noel begui alcohol més ràpid que el de la màquina, inclús n'he vist que has de fer botar els pits d'una noia més ràpid que la noia de la màquina. Són bastant atractius i superen en eficàcia, jo crec, als banners fixos que la nostra mirada ha après a ignorar. Però tothom que veig fent aquests minijocs publicitaris (i jo m'hi incloc) no accedeix a la pàgina oficial de la marca i menys encara compra o descarrega els seus productes. La majoria de nosaltres fem el joc, guanyem i llavors ens diu allò de "felicitats, has guanyat, clica aquí per descarregar-te un joc pel mòbil" però ja no cliquem.

Per tant, si aquests banners interactius ens atrauen l'atenció, ens detecten com a targets i ens donen la possibilitat d'accedir directament a la pàgina oficial, en què fallen? Tal com ho pinten sembla que hagi de ser la panacea de la publicitat, però molts no piquem.

Suposo que l'eficàcia està en que molts sí que piquen i suposo també que encara que molts ens quedem amb els jocs sabem el nom de la marca que posa els banners, surten en el nostre set of mind.

"i" o "o"?

Aquest és un post dedicat a la gent indecisa, aquells que no saben què fer "un cafè o un tè", "vaig per carrer de dalt o pel de baix" "em planxo el cabell o me'l deixo tal qual", encara que no us ho creieu hi ha gent que aquestes preguntes absurdes se les planteja i a més a més durant una bona estona reflexionen sobre quina de les dues opcions és la millor que poden fer.

Hi ha un anunci d'Orange que fan a la televisió que ve a dir que perquè hem de triar si ho podem tenir tot (tot i que l'anunci en si és una mica cutre en opinió meva), té raó. Com ja sabem al llarg del temps l'home ha anat creant les coses que ha necessitat: la bombeta per no quedar-se a les fosques, els diaris per estar informats, la tele per fer algo després de sopar, o després de dinar, o tot el dia o tota la nit, la màquina d'escriure per no haver d'entregar els treballs amb la horrible lletra manual d'alguns, el microones per escalfar les coses més ràpidament i ara pels indecisos: els mitjans interactius i internet! és broma, no s'han creat per això, però serveix, abans o feiem una cosa o en feiem una altre però ara se'ns ha obert la possibilitat de no haver de triar, en el post anterior em vaig carregar això que fer tantes coses alhora al final és sinònim de no fer res, però la qüestió és que es pot fer, ja no cal que triem per fer una cosa o una altre, les podem fer totes dues, ara bé, amb moderació.

Tot, sense moderació és dolent i quan ens passem de la ratlla és quan al fer tantes coses no fem res. Ara la pregunta que tindran els indecisos serà "vale, ho puc fer tot, però... ho faig ara o després de sopar?", si és que no n'aprendran mai...

Multitask

És de nit, estic acabant un treball per demà a la tarda, estic parlant amb 5 persones pel msn i amb ma mare que està a la meva habitació preguntant-me quins dies vindré a dinar a casa aquesta setmana, rebo dos mails: un dels de classe planificant el pròxim sopar i un d'spam sobre si vull viagra i a sobre algú em fa una perduda, ah! i estic escoltant la ràdio. Si llegim aquesta frase pensem "quin estrés" però realment no sé de què ens estranyem perquè això és el que fem tots, i lo pitjor: ho fem sempre.

Podem fer moltes coses alhora, i a més, ho fem. Amb internet se'ns ha obert la possibilitat tenir moltes opcions i a més poder-les fer quan vulguem; el problema és que al fer tantes coses alhora, no acabem fent res, mireu:

És de nit. Estic acabant un treball (fa hores que hauria d'estar acabat, si se m'hagués espatllat el router i només pogués fer servir el word, ja ho hauria acabat), parlo amb 5 persones al msn (tot i que no tinc 5 converses fluides, cada nou comentari em distreu un moment), ma mare em pregunta si vindré a dinar (primer trigo uns segons a respondre perquè estic escribint, em giro, me la miro i la meva resposta és "no ho sé", vale, els meus horaris són molt estranys i em costa planificar-me però en el fons no ho sé perquè tinc tantes coses al cap que, sincerament, l'últim que em preocupa és on dinaré dijous), rebo dos mails (els llegeixo per sobre i els elimino, però ja m'han tornat a distreure), algú em fa una perduda (torno a apartar la mirada de la pantalla) i estic escoltant la música (o sigui, que a sobre, estic tararejant una cançó). Conclusió: ara sí que és de nit, és tardíssim, no he acabat el treball i no sé on coi dinaré aquesta setmana.

El problema és que en som conscients i tot i que hauriem de prioritzar les coses que fem, continuem igual, jo mateixa estic actualitzant el blog, escoltant música, parlant pel msn i donant-li instruccions al meu germà perquè faci ell el dinar. 

matins.sí, matins.no al 7033

Fa temps que es parla de la interactivitat, al principi quan la gent parlava d'aquest concepte semblava que això només fes referència als ordinadors i aquestes "maquinetes d'avui en dia", però no. La tele també fa un esforç per ser interactiva, va començar amb el programa Winky Dink and you al 1953 a la CBS, més tard el primer anunci interactiu, el de Nescafé al 1999 i actualment, a tv3 amb el 7033.

Si sou dels que mireu tv3 heu entès el títol de seguida. Molts dels programes que fan en aquest canal (programes d'entreteniment com el TVist o El Club o de més informatius com Els Matins) fan ús de la interactivitat amb l'ajuda dels telèfons mòbils. Els espectadors poden opinar i dir la seva a través de missatges de mòbils (coneguts com a "sms", ja ho sabeu), en alguns programes com El Club sí que poden explicar en frases curtes les seves opinions i en d'altres com Els Matins només poden dir si sí o si no per fer estadístiques, de totes maneres en qualsevol dels dos casos hi ha una interactivitat. Si recordem allò que ens explicaven de la teoria de l'evolució de "o t'adaptes o et mors" arribarem a la conclusió que tv3 s'està adaptant al nou món i que per tant, sobreviurà (almenys en aquest aspecte).

El que no estigui a Google, al Corte Inglés o al Youtube no existeix

El Corte Inglés és una gran gran gran empresa a on tenen de tot, si una cosa no la tenen és perquè és algo específic o molt friki; jo quan era petita pensava fermament que si el Corte Inglés no tenia una cosa era perquè no existia i punt. Amb els anys vaig aprendre que és impossible tenir-ho tot, però just quan començava a desenvolupar aquest pensament vaig conèixer Google.

Fa 10 anys dos joves universitaris van crear Google, tenien 25 anys, 25 anys eh, a molts de nosaltres ens queden pocs anys pels 25 (d'altres ja els heu passat, però no us desanimeu encara podeu triumfar a la vida). Aquest buscador ja té 10 anys, té servei de correu propi, un mapamundi super currat, un navegador, un... un munt de peles, això és el que té, però bé, aquest és un altre tema, la qüestió és que Google s'ha convertit en una eina de coneixement impressionant, TOT és a Google, busques qualsevol xorrada inclús si tecleges "asdfg" segur que trobes alguna cosa, qualsevol concepte o cosa o idea que no surti al famós buscador no existeix.

Però tranquils, alguns direu "home, però jo ni estic d'oferta al Cort Inglés ni surto al Google", tranquils, encara us queda una opció per demostrar la vostra existència en el món actual i és senzill: sortiu al Youtube? tothom surt al youtube, inclús pot ser que no ho sapigueu, però si busqueu, trobeu, jo mateixa pensava que no hi figurava ni com a usuaria ni res, doncs m'equivocava, hi surto. Nens, si no hi sortiu no existiu.

Fa uns anys (bastants) la prova de l'existència era allò de "cogito ergo sum", doncs ara no n'hi ha prou en pensar per existir, el món ha canviat, espavileu-vos.

Internet no surt del no-res

Tots pensavem (sino tots, uns quants) que internet era l'invent del segle, però casi casi, del segle XXI, doncs no, l'internet com ara el coneixem sí que és bastant recent però exisitia una cosa semblant molts anys abans. 

A l'any 1969 als Estats Units hi havia una cosa que es deia ARPANET, era una xarxa que interconectava diversos ordinadors, semblant a com ho fa l'internet actual, amb finalitats militars. Sembla increïble que molts dels invents que s'han fet al llarg de la història han sigut per finalitats militars, ara podria divagar una bona estona sobre aquest tema perquè per un banda penso allò de "no hay mal que por bien no venga" però per l'altre també penso que és molt trist que funcionem sota l'amenaça de bomba (entendre l'exageració i la metàfora). Es tractava d'una xarxa bastant local, per això. Dos anys més tard ARPANET també es conectava amb algunes universitats. Al 73 Anglaterra i Noruega també s'hi conectaven.

La qüestió és que aquest va ser el precursor d'internet i no que va sortir del no res als anys 90 quan sen's van obrir les portes al messenger, al google o al pitxer. Sembla impossible que invents com aquests haguessin començat a funcionar als anys 60 (encara tindran raó quan ens diuen "aquests joves, sembla que descobreixin la sopa d'all").

PD: el pitxer era la pàgina web d'un profe meu on hi penjava apunts (el precursor del campus global que tots coneixem)

Click

Segurament al veure aquesta foto us pregunteu allò de "què coi és això?", jo també ho vaig fer quan vaig veure aquesta imatge per primer cop, doncs bé és el primer ratolí, sí, sí, era de fusta.

Recordo la primera vegada que (mama no miris) la meva mare es va posar davant d'un ordinador: va posar el ratolí a la pantalla perquè no creia que des de la taula el petit animalet sabés on ella volia clicar. No dic això per riure (una mica, sempre acabo rient recordant allò) sinó perquè és un objecte que sempre he trobat molt curiós i saber que n'hi va haver un de fusta em va especial gràcia.

Doncs bé, els inventors d'aquest petit aparell van ser D. Englebart i W. english al 1964 a Standford Institute Research. El ratolí estava fet de fusta i amb dues rodes de metall, un gran pas per acostar els usuaris als ordinadors, a hores d'ara no ens imaginem un pc sense ratolí. 

Englebart va demanar la patent al 67 però fins al 70 no li van donar. Com a curiositat dir que a aquest primer invent se li va donar també el nom de "bug" però va acabar sent "mouse" pel cable que li sortia per sota que recordava la cua del ratolí. Més tard, W. English va perfeccionar-lo juntament amb Xerox, per això molts creuen que el primer ratolí va ser creat per aquesta marca.

al món hi ha 10 tipus de persones, les que parlen binari i les que no

Benvinguts al meu nou blog, fa uns dies que en vaig crear un altre amb un altre nom (ho dic per si algú ja l'havia visitat), però no em convencia i l'he canviat. Aquest nom l'havia d'haver posat des d'un principi i us explicaré perquè: mireu, jo sóc de lletres, i com a tal les coses que tenen a veure amb ciència o tecnologia em solen sonar... en binari ú.ù, o sigui, que no entenc gaire res. Per tant, com que aquest és el meu blog, posaré els textos de manera que tothom els entengui (tranquils, si jo els entenc, vosaltres també), en altres paraules: jo no parlo en binari, 

doncs això, benvinguts al llenguatge d'ordinadors i interactius que s'entén.

PD: si algú no entén el títol d'aquesta benvinguda, que m'escrigui un mail ;)