Despedida

Aquest és l'últim post que faig, almenys d'aquest blog, qui sap, potser més endavant me'n crearé un altre, però ara per ara ho dubto molt.

Bé espero que hagueu trobat coses interessants i curioses en aquest blog i que s'hagin entès bé.

Tanco la paradeta.

Gmail i els seus anuncis

Avui us parlaré dels anuncis de google que surten al gmail perquè és una cosa que em crida molt l'atenció.

Al principi mai em fixava què deien aquests anuncis perquè la meva vista, com la de molts usuaris, està entrenada per evitar els anuncis a les webs, i a part, perquè dubto que trobi alguna cosa que realment m'interessi, tot i que això no se sap mai. Però un bon dia m'hi vaig començar a fixar. És boníssim perquè sempre surten anuncis amb temes relacionats amb el contingut dels teus e-mails. Si últimament has estat enviant mails a companys de grup per parlar de crisi o de l'spot que s'ha de gravar i que has de demanar càmares a la uni i de pas, un mail que explica que ahir vas sortir i tens ressaca. A l'endemà (o al cap d'una estona) trobaràs anuncis de l'estil "tienes crisi? nosotros lo solucionamos" "caixa catalunya, pack anticrisi" o "cámaras en oferta" i fins i tot "resakil para la resaca". Imagino que tenen algun mètode de cerca per trobar paraules que utilitzis bastant en el contingut dels teus mails i els anuncis que hi surten puguin ser més del teu interès que d'altres, està molt ben pensat, però clar, com que només troben paraules i no saben de què són, és molt graciós estar enviant mails perquè has de quedar per fer el treball de comunicació de crisi i els anuncis dient-te que tenen la solució per les teves crisis personals.

Ara hauré d'interactuar amb els anuncis?

Últimament sento molt a parlar del futur de la publicitat i alguns parlen d'una suposada tv interactiva amb la tdt, on els usuaris o espectadors podran interactuar-hi. Això fa que em plantegi varies coses:

Per una banda, està molt bé, una bona idea, així la gent no serà simple espectadora, s'implicarà una mica més, es quedarà més amb el missatge i inclús pot arribar a ser divertit, com la sèrie aquella del Winky Dink and You, però,

no serà una mica emprenyador? vull dir, les primeres marques que ho facin seran genials, seran súper innovadores, molt guay i tal i tal, però en el moment que es facin molts anuncis interactius mirar la tv deixarà de ser allò de "no tinc ganes de fer res, vaig a mirar la tv una estona" perquè mirar la tv també requerirà fer feina (o almenys pensar una mica). Ja sé que els meus arguments sonen a "hola, sóc una gandula i per mi mirar la tv és passar l'estona", no és que sigui tan exagerat, però hem de reconeixer que moltes vegades la mirem per descansar una mica de totes les altres coses que estem fent (i ja sé que sóc molt friki, però a mi m'agrada mirar els anuncis, més que alguns dels programes de la tarda que competeixen per veure quin d'ells és pitjor), a mi em faria mandra engegar la tv i pensar "he d'interactuar amb els anuncis".

Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi

Llarga vida al tetris

Volia parlar de mailings avui però m'he trobat amb aquest vídeo, no té pèrdua:

Jo mateixa vaig ser adicat al tetris durant molt de temps i em va costar superar-ne la dependència però quan he vist aquest vídeo m'han tornat a agafar ganes de jugar-hi.

Es tracta d'un vídeo fet pe l'agència creativa NOTsoNOISY del projecte de Guillaume Reymond Game Over, aquest és el 4t vídeo d'aquest projecte, n'hi ha més, hi ha altres jocs com el pole position, space invaders i el pong, cap d'ells té pèrdua.

Crec que tothom ha jugat a aquests 4 jocs o almenys a algun d'ells (sinó és que ha tingut una infància molt dura) i aquest vídeo a part de ser graciós és un homenatge als primers jocs, pixelats, senzills i que eren tan o més entretinguts que els que fan ara, malgrat tinguin uns gràfics impecables, un argument o una banda sonora digne de rebre premis.

Ens tenen controlats

L'altre dia vaig sentir que si Google i Facebook ajuntaven els seus bancs de dades ho sabrien tot de nosaltres. Aquesta frase és aterradora de per si. Entenc que tenir una base de dades dels usuaris pot ser molt útil per moltes coses, entre elles, la publicitat: conèixer els targets amb nom i cognom permet ajustar molt més les accions de comunicació que no pas si es dirigeixen una massa abstracte sota el nom de "públic objectiu", però fins a quin punt cal que les empreses o les agències coneguin els nostres noms i cognoms? i no només això sinó que també saben els nostres gustos, les pàgines a internet que més visitem, l'edat i alguna cosa més (en el cas de facebook poden saber fins i tot el que estem fent en aquell moment).

No sé si estic gaire conforme amb aquesta tendència a buscar-ho TOT per tenir una BBDD complexa. L'altre dia em van trucar dient-me que sabien que estudiava publicitat i si volia fer un curs de photoshop a la seva empresa; no tinc ni idea de com sabien què estudio, però ho sabien i tampoc recordo haver-ho dit o haver-ho posat en alguna banda (excepte en el perfil del blog, però dubto que ho hagin tret d'aquí). Entenc que estem en el món de la comunicació, que la comunicació de per si és molt complexa i que tot el que se sàpiga dels consumidors benvingut sigui, però és ètic voler-ho saber tot? Hi ha un límit que frega la intimitat i la privacitat de les persones, no voldrem passar-nos, oi que no?

Els pop-ups ens ataquen!

L'altre dia mirava la tele i feien Futurama, feien un dels capítols que han repetit 3453523423 vegades. En el capítol els protagonistes anaven a internet i es trobaven amb tot d'anuncis i pop-ups que els atacaven i ells hi havien de lluitar per poder anar cap a les pàgines que volien visitar realment.

Aquesta sèrie està ambientada en el futur (evidentment no tot el que surt serà real ni molt menys), però segons la visió dels creadors de Futurama en el futur internet continuarà estant plagat d'anuncis i pop-ups intrusius i com ells, molta gent. Llavors jo vaig començar a pensar, mal senyal.

A vegades tinc la sensació que quan va sortir internet se'ns va brindar una oportunitat massa bona als que som del món de la publicitat (jo ja m'hi incloc tot i que encara que sóc estudiant), un mitjà nou a punt per explotar, amb possibilitats brutals de segmentació, que arriba a moltíssima gent, més barat que altres mitjans, etc. sembla que va ser tant bo que ens vam emocionar, es van començar a crear banners, pop-ups, anuncis, de tot, cridaners, interactius, amb colors, discrets, amb moviment... i això que per nosaltres era un divertimento per altres ha resultat ser intrusiu, semblem nens amb sabates noves.

La gent ja pensa que la publicitat és pesada, que molesta, que sempre està al mig i que et vol vendre la moto, i deixant-nos endur per l'emoció no contribuim a que pensin el contrari. O sigui que tot aquest rollo és és per dir-vos que si fem publi que la fem bé perquè sinó la gent ens agafa mania.

Moodle, eh?

És evident que el món avança i és evident que les tecnologies fan que el món avanci més ràpidament. Tot s'està modernitzant i se suposa que el canvi és per millorar, però: i si no millorem? les tecnologies estan en constant mutació, cada poc temps surten noves versions de programes, nous navegadors, noves maneres de gestionar informació, sembla que si no actualitzes estiguis en perill de mort.

La meva reflexió ve a partir de l'aula global de la nostra estimada UPF (reflexió o queixa, que cadascú ho entengui com vulgui). Ens han anat canviant cosetes, treient opcions a secretaria acadèmica... però el pitjor de tot ha sigut aquest any: han canviat una aula global que funcionava per posar un moodle que no tira.

El Moodle no tira, la majoria de professors no hi han pogut penjar res, no tenen les nostres llistes de noms (i ja portem 7 setmanes, aviat dites), no els funciona el correu i els alumnes no sabem com coi va tot plegat.

És evident que les coses s'han d'actualitzar, però s'han d'actualitzar si les millores funcionen! si una cosa no va, no va, i sincerament, penso que posar-ho simplement perquè "aquest programa és més nou" o "mola més" o "és que a l'altre uni ho tenen" no val la pena. Jo, personalment, vull que torni l'altre aula global, ens l'estimavem tal com era.

Un consell: les coses mal fetes es fan dues vegades, si s'ha de canviar alguna cosa, que sigui per bé, sinó ho haureu de tornar a canviar.