Màgia en html

Començo a pensar que la màgia existeix, tothom coneixem els trucs de màgia i allò de les cartes que sempre l'encerten i que passen coses rares i que tot té un truc encara mai sapiguem quin és. Sé que tots fem cara de "ja sé com ho has feeet, t'he pillat, ja conec el teu truc" tot i que en realitat pensem "sé que has fet un truc amagat però no tinc ni punyetera idea de com ho has fet".

Doncs bé, hem pujat de nivell, mireu això:

http://www.youtube.com/watch?v=tbEei0I3kMQ

us juro que ho he fet 3 vegades, he pensat una de les cartes i després he triat una de les 6 que hi ha al revés i en els 3 casos l'ha encertat.

Digueu-me tonta, segur que hi ha truc (i probablement algun de vosaltres, informàtics frikis, el coneixeu però jo no), no aconsegueixo entendre com a través d'una pantalla l'encerten. Cara a cara encara, jo què sé, suposo que d'alguna manera ho poden encertat, però a través del youtube?

PD: aquest és el primer vídeo interactiu del youtube i s vas clicant et va portant per un munt de vídeos. 

Bebe más que papá noel

Publicitàriament parlant, internet s'està convertint en el mitjà del futur, em refereixo a que hi ha moltíssimes avantatges, preus més reduïts, major segmentació, és més fàcil de mesurar-ne l'eficàcia, etc. Però com tot, té els seus peròs i els seus contres.

Vull parlar-vos dels banners interactius, aquells que es basen en petits jocs que si guanyes entres a la pàgina oficial de la marca que s'anuncia. Molts d'aquests banners amb jocs són de companyies que es dediquen a oferir tons de mòbil, fons de pantalla i coses així, si fas bé el joc et pots descarregar un to de mòbil; però jo em pregunto si realment són eficaços.

Aquests banners solen ser atractius, amb molts colors i amb moviment de manera que capten molt més l'atenció de l'usuari, pel que jo he vist n'hi ha que has de matar 15 mosquits en menys d'un temps determinat, caçar ànecs, guanyar una cursa, fer que el teu pare noel begui alcohol més ràpid que el de la màquina, inclús n'he vist que has de fer botar els pits d'una noia més ràpid que la noia de la màquina. Són bastant atractius i superen en eficàcia, jo crec, als banners fixos que la nostra mirada ha après a ignorar. Però tothom que veig fent aquests minijocs publicitaris (i jo m'hi incloc) no accedeix a la pàgina oficial de la marca i menys encara compra o descarrega els seus productes. La majoria de nosaltres fem el joc, guanyem i llavors ens diu allò de "felicitats, has guanyat, clica aquí per descarregar-te un joc pel mòbil" però ja no cliquem.

Per tant, si aquests banners interactius ens atrauen l'atenció, ens detecten com a targets i ens donen la possibilitat d'accedir directament a la pàgina oficial, en què fallen? Tal com ho pinten sembla que hagi de ser la panacea de la publicitat, però molts no piquem.

Suposo que l'eficàcia està en que molts sí que piquen i suposo també que encara que molts ens quedem amb els jocs sabem el nom de la marca que posa els banners, surten en el nostre set of mind.

"i" o "o"?

Aquest és un post dedicat a la gent indecisa, aquells que no saben què fer "un cafè o un tè", "vaig per carrer de dalt o pel de baix" "em planxo el cabell o me'l deixo tal qual", encara que no us ho creieu hi ha gent que aquestes preguntes absurdes se les planteja i a més a més durant una bona estona reflexionen sobre quina de les dues opcions és la millor que poden fer.

Hi ha un anunci d'Orange que fan a la televisió que ve a dir que perquè hem de triar si ho podem tenir tot (tot i que l'anunci en si és una mica cutre en opinió meva), té raó. Com ja sabem al llarg del temps l'home ha anat creant les coses que ha necessitat: la bombeta per no quedar-se a les fosques, els diaris per estar informats, la tele per fer algo després de sopar, o després de dinar, o tot el dia o tota la nit, la màquina d'escriure per no haver d'entregar els treballs amb la horrible lletra manual d'alguns, el microones per escalfar les coses més ràpidament i ara pels indecisos: els mitjans interactius i internet! és broma, no s'han creat per això, però serveix, abans o feiem una cosa o en feiem una altre però ara se'ns ha obert la possibilitat de no haver de triar, en el post anterior em vaig carregar això que fer tantes coses alhora al final és sinònim de no fer res, però la qüestió és que es pot fer, ja no cal que triem per fer una cosa o una altre, les podem fer totes dues, ara bé, amb moderació.

Tot, sense moderació és dolent i quan ens passem de la ratlla és quan al fer tantes coses no fem res. Ara la pregunta que tindran els indecisos serà "vale, ho puc fer tot, però... ho faig ara o després de sopar?", si és que no n'aprendran mai...

Multitask

És de nit, estic acabant un treball per demà a la tarda, estic parlant amb 5 persones pel msn i amb ma mare que està a la meva habitació preguntant-me quins dies vindré a dinar a casa aquesta setmana, rebo dos mails: un dels de classe planificant el pròxim sopar i un d'spam sobre si vull viagra i a sobre algú em fa una perduda, ah! i estic escoltant la ràdio. Si llegim aquesta frase pensem "quin estrés" però realment no sé de què ens estranyem perquè això és el que fem tots, i lo pitjor: ho fem sempre.

Podem fer moltes coses alhora, i a més, ho fem. Amb internet se'ns ha obert la possibilitat tenir moltes opcions i a més poder-les fer quan vulguem; el problema és que al fer tantes coses alhora, no acabem fent res, mireu:

És de nit. Estic acabant un treball (fa hores que hauria d'estar acabat, si se m'hagués espatllat el router i només pogués fer servir el word, ja ho hauria acabat), parlo amb 5 persones al msn (tot i que no tinc 5 converses fluides, cada nou comentari em distreu un moment), ma mare em pregunta si vindré a dinar (primer trigo uns segons a respondre perquè estic escribint, em giro, me la miro i la meva resposta és "no ho sé", vale, els meus horaris són molt estranys i em costa planificar-me però en el fons no ho sé perquè tinc tantes coses al cap que, sincerament, l'últim que em preocupa és on dinaré dijous), rebo dos mails (els llegeixo per sobre i els elimino, però ja m'han tornat a distreure), algú em fa una perduda (torno a apartar la mirada de la pantalla) i estic escoltant la música (o sigui, que a sobre, estic tararejant una cançó). Conclusió: ara sí que és de nit, és tardíssim, no he acabat el treball i no sé on coi dinaré aquesta setmana.

El problema és que en som conscients i tot i que hauriem de prioritzar les coses que fem, continuem igual, jo mateixa estic actualitzant el blog, escoltant música, parlant pel msn i donant-li instruccions al meu germà perquè faci ell el dinar. 

matins.sí, matins.no al 7033

Fa temps que es parla de la interactivitat, al principi quan la gent parlava d'aquest concepte semblava que això només fes referència als ordinadors i aquestes "maquinetes d'avui en dia", però no. La tele també fa un esforç per ser interactiva, va començar amb el programa Winky Dink and you al 1953 a la CBS, més tard el primer anunci interactiu, el de Nescafé al 1999 i actualment, a tv3 amb el 7033.

Si sou dels que mireu tv3 heu entès el títol de seguida. Molts dels programes que fan en aquest canal (programes d'entreteniment com el TVist o El Club o de més informatius com Els Matins) fan ús de la interactivitat amb l'ajuda dels telèfons mòbils. Els espectadors poden opinar i dir la seva a través de missatges de mòbils (coneguts com a "sms", ja ho sabeu), en alguns programes com El Club sí que poden explicar en frases curtes les seves opinions i en d'altres com Els Matins només poden dir si sí o si no per fer estadístiques, de totes maneres en qualsevol dels dos casos hi ha una interactivitat. Si recordem allò que ens explicaven de la teoria de l'evolució de "o t'adaptes o et mors" arribarem a la conclusió que tv3 s'està adaptant al nou món i que per tant, sobreviurà (almenys en aquest aspecte).

El que no estigui a Google, al Corte Inglés o al Youtube no existeix

El Corte Inglés és una gran gran gran empresa a on tenen de tot, si una cosa no la tenen és perquè és algo específic o molt friki; jo quan era petita pensava fermament que si el Corte Inglés no tenia una cosa era perquè no existia i punt. Amb els anys vaig aprendre que és impossible tenir-ho tot, però just quan començava a desenvolupar aquest pensament vaig conèixer Google.

Fa 10 anys dos joves universitaris van crear Google, tenien 25 anys, 25 anys eh, a molts de nosaltres ens queden pocs anys pels 25 (d'altres ja els heu passat, però no us desanimeu encara podeu triumfar a la vida). Aquest buscador ja té 10 anys, té servei de correu propi, un mapamundi super currat, un navegador, un... un munt de peles, això és el que té, però bé, aquest és un altre tema, la qüestió és que Google s'ha convertit en una eina de coneixement impressionant, TOT és a Google, busques qualsevol xorrada inclús si tecleges "asdfg" segur que trobes alguna cosa, qualsevol concepte o cosa o idea que no surti al famós buscador no existeix.

Però tranquils, alguns direu "home, però jo ni estic d'oferta al Cort Inglés ni surto al Google", tranquils, encara us queda una opció per demostrar la vostra existència en el món actual i és senzill: sortiu al Youtube? tothom surt al youtube, inclús pot ser que no ho sapigueu, però si busqueu, trobeu, jo mateixa pensava que no hi figurava ni com a usuaria ni res, doncs m'equivocava, hi surto. Nens, si no hi sortiu no existiu.

Fa uns anys (bastants) la prova de l'existència era allò de "cogito ergo sum", doncs ara no n'hi ha prou en pensar per existir, el món ha canviat, espavileu-vos.

Internet no surt del no-res

Tots pensavem (sino tots, uns quants) que internet era l'invent del segle, però casi casi, del segle XXI, doncs no, l'internet com ara el coneixem sí que és bastant recent però exisitia una cosa semblant molts anys abans. 

A l'any 1969 als Estats Units hi havia una cosa que es deia ARPANET, era una xarxa que interconectava diversos ordinadors, semblant a com ho fa l'internet actual, amb finalitats militars. Sembla increïble que molts dels invents que s'han fet al llarg de la història han sigut per finalitats militars, ara podria divagar una bona estona sobre aquest tema perquè per un banda penso allò de "no hay mal que por bien no venga" però per l'altre també penso que és molt trist que funcionem sota l'amenaça de bomba (entendre l'exageració i la metàfora). Es tractava d'una xarxa bastant local, per això. Dos anys més tard ARPANET també es conectava amb algunes universitats. Al 73 Anglaterra i Noruega també s'hi conectaven.

La qüestió és que aquest va ser el precursor d'internet i no que va sortir del no res als anys 90 quan sen's van obrir les portes al messenger, al google o al pitxer. Sembla impossible que invents com aquests haguessin començat a funcionar als anys 60 (encara tindran raó quan ens diuen "aquests joves, sembla que descobreixin la sopa d'all").

PD: el pitxer era la pàgina web d'un profe meu on hi penjava apunts (el precursor del campus global que tots coneixem)

Click

Segurament al veure aquesta foto us pregunteu allò de "què coi és això?", jo també ho vaig fer quan vaig veure aquesta imatge per primer cop, doncs bé és el primer ratolí, sí, sí, era de fusta.

Recordo la primera vegada que (mama no miris) la meva mare es va posar davant d'un ordinador: va posar el ratolí a la pantalla perquè no creia que des de la taula el petit animalet sabés on ella volia clicar. No dic això per riure (una mica, sempre acabo rient recordant allò) sinó perquè és un objecte que sempre he trobat molt curiós i saber que n'hi va haver un de fusta em va especial gràcia.

Doncs bé, els inventors d'aquest petit aparell van ser D. Englebart i W. english al 1964 a Standford Institute Research. El ratolí estava fet de fusta i amb dues rodes de metall, un gran pas per acostar els usuaris als ordinadors, a hores d'ara no ens imaginem un pc sense ratolí. 

Englebart va demanar la patent al 67 però fins al 70 no li van donar. Com a curiositat dir que a aquest primer invent se li va donar també el nom de "bug" però va acabar sent "mouse" pel cable que li sortia per sota que recordava la cua del ratolí. Més tard, W. English va perfeccionar-lo juntament amb Xerox, per això molts creuen que el primer ratolí va ser creat per aquesta marca.

al món hi ha 10 tipus de persones, les que parlen binari i les que no

Benvinguts al meu nou blog, fa uns dies que en vaig crear un altre amb un altre nom (ho dic per si algú ja l'havia visitat), però no em convencia i l'he canviat. Aquest nom l'havia d'haver posat des d'un principi i us explicaré perquè: mireu, jo sóc de lletres, i com a tal les coses que tenen a veure amb ciència o tecnologia em solen sonar... en binari ú.ù, o sigui, que no entenc gaire res. Per tant, com que aquest és el meu blog, posaré els textos de manera que tothom els entengui (tranquils, si jo els entenc, vosaltres també), en altres paraules: jo no parlo en binari, 

doncs això, benvinguts al llenguatge d'ordinadors i interactius que s'entén.

PD: si algú no entén el títol d'aquesta benvinguda, que m'escrigui un mail ;)