Ens tenen controlats

L'altre dia vaig sentir que si Google i Facebook ajuntaven els seus bancs de dades ho sabrien tot de nosaltres. Aquesta frase és aterradora de per si. Entenc que tenir una base de dades dels usuaris pot ser molt útil per moltes coses, entre elles, la publicitat: conèixer els targets amb nom i cognom permet ajustar molt més les accions de comunicació que no pas si es dirigeixen una massa abstracte sota el nom de "públic objectiu", però fins a quin punt cal que les empreses o les agències coneguin els nostres noms i cognoms? i no només això sinó que també saben els nostres gustos, les pàgines a internet que més visitem, l'edat i alguna cosa més (en el cas de facebook poden saber fins i tot el que estem fent en aquell moment).

No sé si estic gaire conforme amb aquesta tendència a buscar-ho TOT per tenir una BBDD complexa. L'altre dia em van trucar dient-me que sabien que estudiava publicitat i si volia fer un curs de photoshop a la seva empresa; no tinc ni idea de com sabien què estudio, però ho sabien i tampoc recordo haver-ho dit o haver-ho posat en alguna banda (excepte en el perfil del blog, però dubto que ho hagin tret d'aquí). Entenc que estem en el món de la comunicació, que la comunicació de per si és molt complexa i que tot el que se sàpiga dels consumidors benvingut sigui, però és ètic voler-ho saber tot? Hi ha un límit que frega la intimitat i la privacitat de les persones, no voldrem passar-nos, oi que no?